noun · femininefirst declension
dissidentia
dissidentia f (genitive dissidentiae)
Meaning
- femininediversity, contrariety
Declension
| form | singular | plural |
|---|---|---|
| nominative | dissidentia | dissidentiae |
| genitive | dissidentiae | dissidentiārum |
| dative | dissidentiae | dissidentiīs |
| accusative | dissidentiam | dissidentiās |
| ablative | dissidentiā | dissidentiīs |
| vocative | dissidentia | dissidentiae |
dissĭdentĭa, ae, f. dissideo,
I. diversity, contrariety:
rerum, Plin. 29, 4, 23, § 75.