verbfourth conjugation
assentiō
assentiō (present infinitive assentīre, perfect active assēnsī, supine assēnsum)
Classical[asˈsɛn.ti.oː]Ecclesiastical[asˈsɛn.t͡si.o]
Meaning
- to assent or approve
- to agree with
Latīnē defined in Latin in our graded readers
cōnsentiō, ``ita fīat'' dīcōadsentiō -īre — in Metamorphoses I, ch. 8
Conjugation conjugation 4
| form | present | imperfect | future | perfect | pluperfect | fut. perfect |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1st sg. | assentiō | assentiēbam | assentiam | assēnsī | assēnseram | assēnserō |
| 2nd sg. | assentīs | assentiēbās | assentiēs | assēnsistī | assēnserās | assēnseris |
| 3rd sg. | assentit | assentiēbat | assentiet | assēnsit | assēnserat | assēnserit |
| 1st pl. | assentīmus | assentiēbāmus | assentiēmus | assēnsimus | assēnserāmus | assēnserimus |
| 2nd pl. | assentītis | assentiēbātis | assentiētis | assēnsistis | assēnserātis | assēnseritis |
| 3rd pl. | assentiunt | assentiēbant | assentient | assēnsērunt assēnsēre | assēnserant | assēnserint |
active subjunctive
| form | present | imperfect | perfect | pluperfect |
|---|---|---|---|---|
| 1st sg. | assentiam | assentīrem | assēnserim | assēnsissem |
| 2nd sg. | assentiās | assentīrēs | assēnserīs | assēnsissēs |
| 3rd sg. | assentiat | assentīret | assēnserit | assēnsisset |
| 1st pl. | assentiāmus | assentīrēmus | assēnserīmus | assēnsissēmus |
| 2nd pl. | assentiātis | assentīrētis | assēnserītis | assēnsissētis |
| 3rd pl. | assentiant | assentīrent | assēnserint | assēnsissent |
passive indicative
| form | present | imperfect | future |
|---|---|---|---|
| 1st sg. | assentior | assentiēbar | assentiar |
| 2nd sg. | assentīris assentīre | assentiēbāris assentiēbāre | assentiēris assentiēre |
| 3rd sg. | assentītur | assentiēbātur | assentiētur |
| 1st pl. | assentīmur | assentiēbāmur | assentiēmur |
| 2nd pl. | assentīminī | assentiēbāminī | assentiēminī |
| 3rd pl. | assentiuntur | assentiēbantur | assentientur |
passive subjunctive
| form | present | imperfect |
|---|---|---|
| 1st sg. | assentiar | assentīrer |
| 2nd sg. | assentiāris assentiāre | assentīrēris assentīrēre |
| 3rd sg. | assentiātur | assentīrētur |
| 1st pl. | assentiāmur | assentīrēmur |
| 2nd pl. | assentiāminī | assentīrēminī |
| 3rd pl. | assentiantur | assentīrentur |
imperative
| form | active | passive |
|---|---|---|
| pres. 2nd sg. | assentī | assentīre |
| pres. 2nd pl. | assentīte | assentīminī |
| fut. 2nd sg. | assentītō | assentītor |
| fut. 3rd sg. | assentītō | assentītor |
| fut. 2nd pl. | assentītōte | — |
| fut. 3rd pl. | assentiuntō | assentiuntor |
infinitives & participles
| form | active | passive |
|---|---|---|
| present infinitive | assentīre | assentīrī |
| perfect infinitive | assēnsisse | assēnsum esse |
| future infinitive | assēnsūrum esse | assēnsum īrī |
| present participle | assentiēns | — |
| perfect participle | — | assēnsus |
| future participle | assēnsūrus | assentiendus assentiundus, assentienda, assentiendā, assentiendae, assentiendam, assentiendārum, assentiendās, assentiende, assentiendīs, assentiendōrum, assentiendōs |
gerundassentiendī, assentiendō, assentiendumsupineassēnsum, assēnsū
assentĭo (ads-), v. assentior.
Origins
- Proto-Indo-European*h₂éd
- Proto-Italic*ad
- Proto-Italic*ad-
- Latinassentiō
Proto-Indo-European *sent-der. Proto-Italic *sentiō Latin sentiō Latin assentiō From ad- + sentiō.
Descendants
- Catalanassentir
- Frenchassentir
- Italianassentire
- Occitanassentir
- Portugueseassentir
- Spanishasentir
- Galicianasentir
In English words that came into English from assentiō
- assentassentiō