adjectivefirst/second-declension adjective
arenicolus
arenicolus (feminine arenicola, neuter arenicolum)
Classical[a.rɛˈnɪ.kɔ.ɫʊs]Ecclesiastical[a.reˈniː.ko.lus]
Meaning
- New Latinadjectivesand-dwelling
Declension
| form | masculine | feminine | neuter |
|---|---|---|---|
| nominative | arenicolus | arenicola | arenicolum |
| genitive | arenicolī | arenicolae | arenicolī |
| dative | arenicolō | arenicolae | arenicolō |
| accusative | arenicolum | arenicolam | arenicolum |
| ablative | arenicolō | arenicolā | arenicolō |
| vocative | arenicole | arenicola | arenicolum |
| form | masculine | feminine | neuter |
|---|---|---|---|
| nominative | arenicolī | arenicolae | arenicola |
| genitive | arenicolōrum | arenicolārum | arenicolōrum |
| dative | arenicolīs | arenicolīs | arenicolīs |
| accusative | arenicolōs | arenicolās | arenicola |
| ablative | arenicolīs | arenicolīs | arenicolīs |
| vocative | arenicolī | arenicolae | arenicola |
Origins
From arena (“sand”) + colō (“to inhabit”).