noun · masculinesecond declension
collacteus
collacteus m (genitive collacteī)
Classical[kɔlˈlak.te.ʊs]Ecclesiastical[kolˈlak.te.us]
Meaning
- masculinemilk brother
- masculinefoster brother
Declension
| form | singular | plural |
|---|---|---|
| nominative | collacteus | collacteī |
| genitive | collacteī | collacteōrum |
| dative | collacteō | collacteīs |
| accusative | collacteum | collacteōs |
| ablative | collacteō | collacteīs |
| vocative | collactee | collacteī |
col-lactĕus (conl-), a,
I. a foster-brother, foster-sister; masc., Hyg. Fab. 224; Inscr. Orell. 678; fem., Juv. 6, 307; Mart. Cap. 1, § 6; 2, § 111.
Origins
Descendants
- Portuguesecolaço
- Spanishcollazo
- Asturiancollaciu
- Asturiancollazu
- Asturiancollaz