noun · masculinesecond declension
āvertārius
āvertārius m (genitive āvertāriī or āvertārī)
Meaning
- packhorse
Declension
| form | singular | plural |
|---|---|---|
| nominative | āvertārius | āvertāriī |
| genitive | āvertāriī āvertārī | āvertāriōrum |
| dative | āvertāriō | āvertāriīs |
| accusative | āvertārium | āvertāriōs |
| ablative | āvertāriō | āvertāriīs |
| vocative | āvertārie | āvertāriī |
āvertārĭus, ii, m. averta (sc. equus),
I. a horse that bears the averta, Cod. Th. 8, 5, 22, § 1.
Origins
From āverta.